Hola em dic Lluís Lluch, estic fent 4rt d'ESO i he fet un treball que engloba des dels últims records de la república fins el final del règim franquista incloent la guerra civil. El treball es base amb una entrevista a la meva àvia, per saber els seus records i les seves vivències durant els anys esmentats.
AGRAÏMENTS:
- Mercedes Gesa Castejón
- Marc Ribera
ÍNDEX:
1. Introducció:
1.1. Motiu de tria.
1.2. Conclusions.
2. Biografia de la persona entrevistada.
3. Records de la República.
4. La Guerra Civil.
5. La Post Guerra.
6. La vida quotidiana.
7. L'educació.
8. Els anys 60 i les migracions.
9. Les lluites sindicalistes.
10. La fi del règim.
INTRODUCCIÓ:
La Mercedes Gesa Castejón, és a dir, la meva àvia, ha estat la persona triada per a fer l'entrevista que ella va acceptar sense cap tipus de problema.
La vaig triar a ella perquè és la persona amb més nombre d'edat de la família i per tant la que té més records i vivències del franquisme.
També perquè va ser mestre i em podia donar un punt de vista més intel·lectual ja que era de les poques dones amb una carrera en aquella època.
Aquest treball ha estat molt favorable, sobretot, per millorar la relació amb la meva àvia, per conèixer-la més; saber la seva vida, els seus records, les seves experiències, que li agrada, la seva manera de ser... També he après a treballar utilitzant diferents mètodes d'estudi, ja que, treballar a partir d'una base feta per mi (l'entrevista), m'ha ajudat a adquirir els coneixements del franquisme d'una manera ràpida i sòlida. Un altre aspecte positiu ha estat fer el treball via bloc, perquè era un mètode que mai havia utilitzat i el treball m'ha permès el aprenentatge del seu ús i les seves funcions.
BIOGRAFIA:
- Neix a Barcelona el 1932.
- El 1937 marxa de Barcelona cap a Andalusia.
- El 1939 torna a Barcelona.
- Va estar a l'escola nacional fins el 1942.
- El 1942 comença a estudiar al institut de Verdaguer de Barcelona.
- El 1949 comença a estudiar magisteri influïda pels seus pares que ambos eren mestres.
- El 1952 fa unes oposicions per ser mestre nacional, oposicions per ser mestre de l'ensenyança primària actualment.
- El 1954 es treu la carrera de pedagogia.
- Finalment es queda de mestre a Barcelona.
LA REPÚBLICA:
Era un estat democràtic i republicà que va existir abans de la sublevació militar
La meva àvia pel que fa a la república no té molts records ja que era molt petita durant aquesta etapa.
Simplement cal assenyalar que va ser una etapa de gran esplandor en quan a l'educació sobretot a nivell Català.
També es va basar en la igualtat gènere simbolitzada per la dona a la bandera i per la balança que té un significat similar.
GUERRA CIVIL:
El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil que va ser causada per la sublevació militar contra el govern de la segona república. La meva àvia va viure a Barcelona durant els principis de la guerra i per això no va viure cap incidència per part d’aquesta, però va ser molt dura.
Amb la col·laboració de diferents contactes franquistes especialment un dels germans de la seva mare que era militar, van poder sortir de Barcelona l’any 1937, ja que, la seves vides corrien perill. Van embarcar al port de Barcelona fins a Marsella per agafar un tren fins el nord d’Espanya, exactament a Sant Sebastian que no hi havia guerra, allà els estava esperant un cotxe que els va portar fins Andalusia, on va passar la guerra.
Video qe indica el recorregut que va fe la meva àvia per arribar a andalusia. Font: fet per mi.
Aquest recorregut va ser una estratègia per no passar per zones republicanes que era realment on hi havia més perill, per això la meva àvia mai va patir cap bombardeig, ja que, aquests només atacaven a zones republicanes. També és per això que la meva àvia considera no haver viscut la guerra, va està instal·lada a Antequera on feia vida normal.
A Barcelona la guerra va ser molt dura, hi havien repressions a la gent que era denunciada per haver-se ficat en política durant la guerra o simplement que tenien un paper important dintre la societat com per exemple el simple fet de ser mestre com el seu pare, que no va ser víctima de cap repressió perquè treballava sol a una escola i ningú el va poder denunciar.
Finalment va acabar la guerra el 1939 i va poder tornar a Barcelona.
LA POST GUERRA:
Durant la postguerra Barcelona estava destruïda pels forts i consecutius bombardejos com per exemple el que és ara la plaça de la catedral fin l’hotel Colon eren tot de cases en ruïnes. També es van veure afectades les esglésies ja que el cantó republicà les cremava.
També recorda les cartilles de racionament que hi havia durant la postguerra en les quals eren necessàries per anar a buscar el menjar i segons el que guanyaves podien ser de primera de segon o de tercera.
Imatge d'una carta de racionamiento,feta per mi. Font: El meu avi.
Només acabar la guerra va fugir molta gent de Barcelona en direcció a França per por a les represàlies que van ser molt dures sobretot per la gent que estava ficada en política.
A Barcelona sobretot van ser molt fortes ja que era una potencia econòmica de certa importància i sempre havia estat republicana, per això la tenia que tenir molt controlada, com per exemple la prohibició del català com a signe d’Espanya com una unitat indivisible. Després de la guerra també van aparèixer els Maquis que eren un grup petit de persones que es situaven als Pirineus i que lluitaven contra el règim franquista amb el fenomen de les anomenades guerrilles.
LA VIDA QUOTIDIANA:
La meva àvia feia vida normal ja que vivia lluny del front de guerra i a una zona franquista on pràcticament no i havia cap perill relacionat amb la guerra, però recorda com es repartia el menjar mitjancen les cartes de racionament, es donava arròs, pa i cigrons.
El fet del estraperlo també va ser significatiu, era un petit negoci de la gent que venia menjar a uns preus força alts. També recorda diferents jocs que jugava al carrer, ja que a la seva escola no tenia pati. Hi havia la xarranca, el salt a la comba, bàsquet...
La meva àvia considera que la posició de la dona estava ben valorada durant l’època franquista, l’ensenyaven a ser una bona mare amb assignatures escolars. Com per exemple tenien l’assignatura de economia domèstica, de cuina, de cosir, balls regionals, corals...
EDUCACIÓ:
Durant l’època republicana l’ensenyança a Catalunya va ser la millor de tota Espanya, es van crear grups escolars: Ramón de Llull, l’Escola del Mar, Baixares, els Reis Catòlics... Totes aquestes escoles eren dirigides per persones intel·ligents i importants dintre la societat, (com per exemple Pere Vergés: fundador de l’Escola de Mar) i eren mixtes.
Després, a l’època franquista l’ensenyament va patir una davallada ja que molts directors que no eren de la categoria dels de l’època republicana, estaven per tenir diferents contactes dins al règim, també era una ensenyança molt més tancada on la principal base didàctica era els coneixements del règim i d’Espanya com a unitat i com estat.
Tot i així la meva àvia era mestra i utilitzava el castellà per dirigir-se els alumnes ja que era obligatori. A les aules hi havia diferents signes del franquisme: un crist, una foto de Franco i una foto de Primo de Ribera.
Un altre signe important del franquisme era que al començar l’escola es cantava el Cara al Sol mentre s’alçava la bandera espanyola i la de falange.
ELS ANYS 60:
En els anys 60 va arribar a Barcelona molta gent del resta d’Espanya, (Extremadura, Andalusia...) ja que es vivia millor, i hi havien més llocs de treball a causa de la indústria tèxtil. Aquest moviment cap a Catalunya va significar una millora econòmica important per la regió. També van començar a aparèixer els electrodomèstics, com per exemple la nevera elèctrica, (antigament passava un senyor cada dia repartint el gel i les neveres eren anomenades neveres de gel.) les primeres rentadores de turbina i després elèctriques, planxes elèctriques, també van aparèixer els primers cotxes (el 600) tot i que poca gent podia accedir-hi. Totes aquestes noves tecnologies van facilitar la vida diària.
LLUITES SINDICALISTES:
En el règim franquista era un règim amb un partit únic: "El Movimiento Nacional" que va substituir la democràcia parlamentaria. El poder es concentrava en una única persona: "El Caudillo". Durant aquest règim es van negar els drets polítics, el dret de reunió, el dret d'associació, la llibertat d'opinió i els drets lingüístics i culturals en les regions. Hi havia un únic sindicat anomenat: "Sindicato Vertical" d'afiliació obligatòria per obrers i empresaris i era un mecanisme de control polític i econòmic
A Barcelona, al final del règim, van començar a mobilitzar-se els obrers i estudiants que no estaven d’acord amb el règim franquista produint-se greus conflictes i revoltes socials fins al final del règim. La meva àvia recorda un dia que a la universitat van haver d’entrar els anomenats grisos que era la policia nacional i van entrar a la universitat amb cavalls.
LA FI DEL RÈGIM:
Al finalitzar el règim van aparèixer els partits polítics i es van regular d’altres com el partit comunista.
La transició des de que va acabar el règim fins a que es normalitzes la situació no li va causar cap sensació ja que la meva àvia no estava molt vinculada en la política.
